Els tipus de perífrasis i les seves funcions

Les perífrasis verbals es classifiquen segons el seu significat. Tenim, doncs, perífrasis d’obligació, probabilitat, imminència i intencionalitat.

Quan volem expressar la idea d’obligació, ho hem de fer amb una de les perífrasis següents:

Haver de + infinitiu: Hauria de dormir més.

Haver-se de + infinitiu (valor impersonal): S’ha de fer avui.

Caldre + infinitiu: Cal treballar per viure.

Caldre + que + subjuntiu: Cal que vagis al metge.

També podem fer servir les expressions:

Ser necessari + infinitiu: És necessari fer-lo desaparèixer.

Ser necessari + que + oració subordinada: Era necessari que el fessin desaparèixer.

	Si voleu saber més coses sobre les perífrasis d’obligació, cliqueu aquí.

Quan volem expressar la idea de probabilitat, ho podem fer amb la perífrasi deure + infinitiu (que equival a un verb acompanyat d’un adverbi com probablement, segurament o potser): Potser / segurament / probablement no vindran = Ja no deuran venir.

	– En el present: Deu ser bona persona. Deuen tenir gana. Deus voler alguna cosa. – En el passat: Devies tenir son. Devies voler que et mimessin. – En el futur: L’any vinent ja no el deuran fer, tot aquest muntatge.

	Si voleu saber més coses sobre les perífrasis de probabilitat, cliqueu aquí.

La imminència s’expressa amb les perífrasis següents:

Estar a punt de + infinitiu: Estic a punt d’acabar.

Estar per + infinitiu: Ara estic per fer les maletes.

Anar a + infinitiu: Ho anava a dir, però vaig callar.

Aquesta última construcció només la fem servir en el passat. Si ens projectem cap al futur, s’aconsella que el verb vagi en futur, precedit de l’adverbi ara:

	Ara ho faré. (no: vaig a fer-ho) Ara t’ho diré. (no: vaig a dir-t’ho)

Voler + infinitiu: Volíem casar-nos l’any que ve.

	Si voleu saber més coses sobre les perífrasis verbals, cliqueu aquí.

Voleu fer ara els exercicis corresponents a l’apartat Les perífrasis verbals? Enllaceu, si us plau, amb l’apartat corresponent dels exercicis.