Els adverbis d’afirmació, negació i dubte

Encara que tinguin un comportament diferent, s’han considerat altres tipus d’adverbis:

1. Adverbis d’afirmació: el més corrent és sí. Però també ho són: també, fins, àdhuc (forma culta), inclusivament, oi, cert, efectivament, per descomptat, sens dubte, de debò. També pot funcionar com un mot afirmatiu prou.

	– Véns a la platja? – Prou.

2. Adverbis de negació: a més de no, ho són també tampoc, de cap manera, no pas, i ara!Cal recordar que, en el registre culte o literari, la normativa obliga a utilitzar l’adverbi no acompanyant mots que ja expressen una negació: cap, ningú, res, enlloc, mai, gens.

	Cap cotxe no ha estat obert. (forma col·loquial: Cap cotxe ha estat obert.)

Els mots ningú, res, cap, gens, enlloc i mai, poden tenir sentit negatiu o sentit positiu, segons el context.

–

Sentit negatiu: quan tenen sentit negatiu i van davant del verb és recomanable de reforçar-los amb la partícula no.

	Ningú no vindrà. Gens, no en volia. Enlloc no es diu, això. Mai no ho he dit.

–

Sentit positiu: aquests mateixos mots tenen un sentit positiu en oracions hipotètiques o interrogatives.

	Que tens gens de gana? (= tens gana?) Si mai m’ho dius... (= si alguna vegada m’ho dius...) Que hi ha ningú? (= hi ha algú?) Que en vols gens? (= una mica)

3. Adverbis de dubte: els més importants són potser i les locucions tal vegada, tal volta, per ventura..., probablement, qui sap, si molt convé.

	Probablement no haurà passat res. Potser convindria que hi telefonessis.

Voleu fer ara els exercicis corresponents a l’apartat L’adverbi? Enllaceu, si us plau, amb l’apartat corresponent dels exercicis.