Els adverbis de temps
|
|
|
Els adverbis i locucions adverbials de temps afegeixen un matís temporal a l’element (generalment el verb o tota l’oració) que modifiquen.
Els principals adverbis de temps són: sempre, tothora, tostemps, mai, jamai, sovint, quan, ara, adés, adesiara, llavors, aleshores, abans, després, aviat, tard, dejorn, ja, alhora, avui, ahir, demà, encara, anit, encara, ensems...
 |
| |
|
Sempre arribes tard! Abans tot era diferent. Avui m’he llevat molt d’hora. | ||
|
I les principals locucions adverbials de temps poden ser: de (bon) matí, d’hora, al migdia, al vespre...; de nit, de dia, a punta de dia, a entrada de fosc, al capvespre, l’endemà, l’endemà passat, tot seguit, mai més, cap al tard, abans-d’ahir, demà passat, a hores d’ara, al cap de poc, etc.
|
| |
|
No et vull veure mai més. No van arribar fins a entrada de fosc. | ||
|
 |
Cal no confondre l’adverbi de temps aleshores amb el grup a les hores (prep.+SN): |
|
| |
|
Aleshores van arribar els nuvis. (adverbi: en aquell moment) Pren-te el xarop a les hores de menjar. (prep.+SN) | ||
|
|
– |
No confongueu quan (de temps) amb quant (de quantitat): |
|
| |
|
Quant val? (quantitat) Vine quan vulguis. (temps) | ||
|
|
– |
Llavors i aleshores són sinònims. Els mots llavòrens, allavòrens... són variants col·loquials que no hem d’escriure. |
|
– |
No hem d’usar la preposició per en les expressions que serveixen per designar les parts del dia, sinó la preposició a: al matí, al vespre, a la tarda... |
|
– |
Més aviat és una locució que pot expressar temps o manera. |
|
| |
|
Vine més aviat. (temps) M’agrada el formatge més aviat sec. (manera) | ||
|
|
– |
Els dies de la setmana poden ser utilitzats com a adverbis de temps. En aquest cas no duen article. |
|
| |
|
Dimarts aniré a París. (= Demà / Enguany aniré a París.) | ||
|
 |
|
Si voleu saber més coses sobre els adverbis de temps, cliqueu aquí. |
|
|
|
|