Els adverbis de quantitat
|
|
|
Els adverbis de quantitat indiquen quantitat en relació amb el mot que complementen: un verb, un adjectiu o un altre adverbi.
Els principals són: quant, molt, tant (tan), poc, bastant, gaire, més, menys, prou, massa, força, que, gens, mig, només, sols, solament, gairebé, quasi, almenys, res.
 |
| |
|
Almenys podies haver avisat. Aquesta pel·lícula no m’ha agradat gens. | ||
|
I algunes locucions adverbials de quantitat són: una mica, un poc, un xic, no gaire, si més no, ultra mesura, a més, a més a més, més o menys, gens ni mica, un bon tros, un grapat...
|
| |
|
Aquesta camisa et va un xic estreta. La casa que tu em dius és un bon tros lluny. | ||
|
La forma de molts adverbis de quantitat és idèntica que la dels determinants quantitatius. De fet, el significat té en comú el fet d’aportar un matís de quantitat imprecisa a l’element que complementen.
 |
Cal no confondre almenys amb al menys: |
|
| |
|
Si vinguéssiu almenys un cop per setmana... S'assembla al menys baixet. | ||
|
|
– |
Convé no confondre alguns adverbis de quantitat (que són sempre invariables) amb els determinants quantitatius (que modifiquen un nom i, alguns, poden ser invariables): |
|
| |
|
Hi havia tantes noies com nois. (determinant) No beguis tant. (adverbi) | ||
|
|
– |
Cal distingir entre gens (adverbi), gens de (determinant quantitatiu) i res (pronom): |
|
| |
|
No m’agrada gens. (adverbi) No té gens de gana. (determinant quantitatiu) Avui no ha menjat res. (pronom = cap cosa) | ||
|
|
– |
No confonguis tant i tan: tant va davant o darrere de verb i davant del nom. |
|
| |
|
Ens agrada tant. No mengis tant (de) pa. | ||
|
En canvi, tan va davant d’adjectiu, adverbi o locució adverbial:
|
| |
|
És tan bonic... Camina tan lentament com parla. | ||
|
|
– |
Prou és sinònim de suficientment. Cal evitar la construcció el suficientment: |
|
| |
|
Em sembla prou interessant. Ja n’hi ha prou. | ||
|
|
– |
Cal evitar la forma ademés i substituir-la per a més, a més a més, de més a més, encara, demés. |
|
– |
Fixeu-vos que tot, com a adverbi de quantitat, sol concordar amb l’adjectiu que modifica: |
|
| |
|
L’ he vista tota sola. Totes estaven morenes. | ||
|
Però és invariable en masculí davant un nom de ciutat, país, etc. que no porti article:
|
| |
|
Ha viatjat per tot Amèrica. Ha viatjat per tota l’Amèrica del Sud. | ||
|
|
– |
Observeu que les locucions al menys i al més van introduïdes per la preposició a: |
|
| |
|
Torna al més aviat possible. | ||
|
|
|
|
|